domingo, 7 de febrero de 2010

....*

¿Y si tube miedo pero no reaccione?
¿Y si quise huir pero cometí el peor error?
Ahora me arrepiento,
tengo ganas de llorar,
me enfado conmigo misma,
temo a la soledad...
A pesar de tener tu perdón,
yo no tengo el mío propio.
De nuevo vuelve esa sensacion:
insegura,
temerosa...
¿Qué debo hacer?
Me sigo preguntando si pienso demasiado o demasiado poco...



jueves, 4 de febrero de 2010

La felicitat, una llista d'anar a comprar epicúria...


1.L'amistat

De totes les coses que ens dóna la vida perquè siguem feliços, la millor, amb diferència, és l'amistat. Abans de posar-vos a menjar o a beure, pensau detingudament amb qui ho compartireu: perquè menjar sense cap amic al costat, és cosa de lleons i de llops. No existim si no hi ha algú que en sigui testimoni.

2.La llibertat

Ens hem d'alliberar de la presó que comporten els afers i la política del dia a dia.

3.Pensament

A vegades necessitam aturar-nos a pensar què som i que volem aconseguir en aquesta vida, si ens sentim satisfets amb allò que tenim, i agrair a la vida totes les coses bones que ens dóna, pensar en totes les persones que formen part d'aquesta vida, tan curta..

..........................................................................................................................................................................

Todos somos aficionados, la vida no da tiempo para más...
Bueno, aqui un video que li vaig dedicar dia 14 farà un any al meu nineet!! (L)
T'estim kinyu!

miércoles, 3 de febrero de 2010

En mans de la fortuna...


Com bé va dir el filòsof Séneca, potser hauriem de tenir més en compte la deesa Fortuna i no donar per suposat que sempre tot ens anira bé, podem demanar els seus favors a la fortuna, però hem de tenir en compte que la fortuna és una roda que gira constantment, un dia ets el més afortunat i l'endemà estàs a la part inferior d'aquesta gran i misteriosa roda.

Els humans tenim per costum que quan una cosa no ens surt així com desitjam ens enfadam, pegam cops per totes bandes o cridam. I tot perquè per un moment hem esperat que alguna cosa aniria tal com haviem pensat. Potser ens fa falta ser menys optimistes en alguns sentits..

...sense optimisme no existiria el disgust.